Trobats un absis i una cripta del segle VI sota la basílica dels Sants Just i Pastor de BCN

dimarts, 26 novembre 2013

EUROPA PRESS / Barcelona

Aquest conjunt de restes han permès afirmar als arqueòlegs la convivència de cristians i visigots.

Un equip d'investigadors han trobat al subsòl de la basílica gòtica dels Sants Màrtirs Just i Pastor de Barcelona unes restes arqueològiques datades del segle VI consistents en un absis soterrat del segle VI, que conserva al seu interior una cripta funerària, fet que contribueix a consolidar la hipòtesi que aquest temple va ser una segona seu episcopal de Bàrcino.

Segons ha explicat en roda de premsa l'arqueòloga Júlia Beltran, l'absis està situat en un nivell inferior, amb 2,2 metres d'altura, que inclou una cripta de caràcter funerari destinada a albergar "molt possiblement un membre destacat de la comunitat cristiana del moment", ha explicat Beltrán, que ha dit que segurament devia ser un bisbe.

Entre altres arguments, aquesta teoria es recolza en l'existència d'una petita finestra, una 'fenestella confessionis' perquè els fidels poguessin "mirar a l'interior de la cripta i resar", encara que aquesta també podria complir la funció d'aportar llum a l'interior de la cripta.

"Encara amaga molta informació", ha explicat Beltrán, que ha concretat que aquest temple estaria situat de forma transversal a la nau de l'actual basílica, i que podria haver estat víctima al segle XVIII i XIX de parcel·laments per realitzar enterraments i de recobriments de runa, ha dit.

Aquestes restes van ser trobades entre el setembre i el novembre al subsòl de la nau gòtica, dins de la tercera fase d'excavació del temple, on ja s'havien desenterrat el 2011 una columna i una arrencada d'un mur absidal, que feia pensar que hi havia un edifici de culte precedent, situat al segle VI; mentre que el 2012 la investigació es va centrar en la Sagristia i va permetre descobrir part d'una pila baptismal, datada també en aquest segle.

CRISTIANS I ARRIANS                

Aquest conjunt de troballes han permès afirmar als arqueòlegs la convivència de cristians i visigots, que eren arrians i que es van establir provisionalment a Barcelona el 415 abans de convertir-se, al segle VI, en Seu Règia, donant lloc a una bona convivència.

La documentació escrita constata que la ciutat va tenir a partir del període visigot una dualitat de culte arrià i catòlic, per la qual cosa se suposa l'existència de dos nuclis episcopals amb dos bisbes, situats un sota la catedral actual --molt ben estudiat-- i, possiblement, un altre sota la Basílica de Sant Just i Pastor, arran d'aquestes troballes.

Dins d'aquesta tercera fase, una altra actuació arqueològica a prop de la capçalera ha permès identificar una seqüència de paviments tardoantics, i unes estructures que són els primers testimonis de la relació arquitectònica entre la basílica i el baptisteri.

Segons ha explicat el tinent d'alcalde de Cultura de l'ajuntament, Jaume Ciurana, aquesta fase d'excavacions ha tingut una inversió de 80.000 euros.