La rehabilitació del mercat del Born donarà pas a un museu

diumenge, 22 gener 2012

Silvia Angulo / La Vanguardia - 22/01/2012

El Museu sobre 1714 podria obrir l'any que ve coincidint amb la Mercè o l'Onze de Setembre

La Barcelona del segle XVIII torna a treure a poc a poc en el mercat del Born. Obligada a romandre amagada durant anys per testificar les petjades del bombardeig de 1714 sobre el barri de la Ribera, aquesta setmana els operaris han començat a desmuntar les grans peces que han protegit aquest tresor arqueològic durant els treballs de reforma del mercat de proveïments. Ho fan onze anys després que els arqueòlegs municipals trobessin sota l'edifici un tros d'història de la ciutat i quan s'estan punt de culminar les obres de rehabilitació de l'antic mercat construït el 1876 per Josep Fontserè.

Són molts els anys de demora que acumula el futur centre d'interpretació de 1714 i són molts els esculls amb què s'ha trobat al llarg del seu camí. Inicialment el Born havia d'acollir la Biblioteca Provincial de Barcelona -encara en projecte- però en 2001 els primers treballs d'adequació d'aquest espai van destapar les restes d'un tros de franja de ciutat bombardejada per les tropes de Felip V. El jaciment va provocar un encès debat que va acabar amb el trasllat de l'equipament cultural a un terreny situat al costat de l'estació de França i la creació d'un museu sobre 1714. Les obres es van haver de paralitzar en comprovar el mal estat en què estava l'edifici de Fontserè. La coberta i els pilars, per on circulava la canalització de l'aigua de la pluja, presentaven problemes estructurals.

El Born ha sortit de la UVI. Ja llueix completament rehabilitat. S'han canviat o recuperat els característics vidres que cobreixen la façana, l'escala i la totalitat de la coberta que estava molt danyada per l'abandó. Els complicats treballs de reforma es van haver de fer en dues fases. El regidor de Cultura, Jaume Ciurana, explica que quan acabi la rehabilitació, començaran els treballs d'arquitectura interior i després l'adequació museística de l'espai. En l'actualitat, s'estan desmuntant les bastides que han cobert el jaciment i s'estan construint les sales que s'ubicaran a cadascun dels quatre extrems del mercat.

"La intenció és que el Born pugui inaugurar-la tardor del 2013", apunta el regidor, encara que no es descarta que l'obertura pugui avançar-se a setembre i recuperar així l'antiga tradició d'estrenar algun equipament o parc durant la Mercè o just el 11 de setembre.

Per tant, el nou Born s'ha estructurat en dos nivells. Un primer, sota rasant, on es podrà visitar i passejar entre les ruïnes de 1714. I, un segon, a peu de carrer que serà transitable longitudinalment. Ciurana matisa que es vol convertir l'antic mercat en una plaça pública per on el vianant pugui circular lliurement durant el dia. Un recorregut d'accés públic i gratuït amb el qual es vol recuperar el caràcter obert de l'antic mercat que va tancar les portes a la dècada dels 70.

L'equipament disposarà de 6.700 metres quadrats d'exposició. El projecte és obra dels arquitectes Enric Sòria i Rafael Cáceres, encara que aquest últim va dimitir fa dos anys per qüestions "tècniques". La rehabilitació del Born tampoc ha estat exempta de polèmica, els veïns van denunciar que la reforma que ara s'ultima estava canviant la fisonomia de l'edifici de Fontserè.

Sobre les restes s'han habilitat unes plataformes que formaran amples passadissos que permetran visionar el jaciment des de l'aire. Fins i tot s'habilitarà un ascensor perquè persones amb disminució física puguin baixar a peu de jaciment, encara que no podran fer tot el recorregut per seguretat. Una barana que envoltarà el perímetre amb panells explicarà la història de les restes i permetrà conèixer de prop els secrets del jaciment que ocupa 8.000 metres quadrats.

A cada un dels extrems del mercat s'estan construint uns cubicles de vidre -de 600 metres- destinats a exposicions i sales polivalents. Aquests dies una cinquantena d'operaris treballen en la instal·lació de les enormes bigues que separaran els passadissos centrals i d'accés públic d'aquests espais tancats. Un d'ells albergarà la mostra permanent sobre els esdeveniments que van conduir a la guerra i la posterior derrota de 1714. Aquí s'instal·larà una vitrina d'uns 30 metres es mostraran una selecció dels 3.000 objectes trobats sota el terra del mercat i actualment dipositats i degudament classificats en el centre de restauració que el Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) té a la Zona Franca. Les peces -Préssec Pipes, joies, estris quotidians- són una preciosa mostra de la vida dels barcelonins de l'època. Aquesta exposició serà el punt de partida per als que vulguin visitar in situ les restes. Passejar sobre l'empedrat dels seus carrers i pels patis de tres dels habitatges més importants: la casa Oliach, Boxadors i Boxadors de la Neu.

A l'altre extrem, entre les carrer Comerç i de la Ribera, es situarà un petit cafè, una llibreria i la recepció per als visitants i davant d'aquest espai es construeix una altra sala diàfana que pugui acollir conferències, presentacions o xerrades. Tindrà portes corredisses en funció de les necessitats de cada acte. A la façana que dóna al carrer Comercial se situarà una exposició temporal. La primera versarà sobre la relació entre "Ciutat i Mercat", entre els segles XIX i XX, on s'analitzarà la importància del Born i estarà en aquest espai durant un any.

L'historiador Albert Garcia Espuche, que ha dirigit l'excavació al Born, explica que el mercat ocupa un punt que és encreuament de moltes activitats: el sector comercial al voltant de Santa Maria del Mar; el de la pesca, que estava on avui està l'estació de França; i l'industrial, que quedaria en els marges de la Ciutadella. "Era el 22 @ del segle XVIII", rebla Espuche, que posa com a exemple el comerç del tabac o l'aiguardent, noves activitats en aquest moment van desembarcar i van començar a desenvolupar-se des d'aquesta zona de la ciutat. Però el jaciment no és ric únicament pel que fa a restes econòmics, en aquesta zona que ara ocupa el mercat s'han quantificat 60 cases. "En aquest barri podrien viure unes 300 persones", sentencia.

En aquest sentit, l'historiador assenyala que el projecte museístic ja està gairebé acabat. Un cop es destapin totes les restes, els arqueòlegs hauran de tornar per adequar, netejar i apuntalar aquelles parets que estan més febles. Després es crearà l'itinerari pel qual passejaran els visitants i se senyalitzaran els habitatges o edificis més importants del jaciment. Garcia Espuche explica que s'han trobat restes d'espais de jocs o triquets. El més popular dels jocs que es practicava al segle XVIII era el de la pilota, que jugaven dos o quatre jugadors separats per una xarxa, molt similar al tennis actual. No menys populars era el joc de l'argolla. Restes que han ajudat a conèixer com era la Barcelona del 10 de setembre de 1714, després de mesos d'assetjament, i abans de la rendició davant Felip V.