EMAV Can Batlló

dijous, 9 gener 2020

hicarquitectura.com / Josep M. Julià i Capdevila

Des del seu naixement, el 1878, en els terrenys de Can Mangala annexes a l'antiga «Carretera de l'Llobregat», el recinte de Can Batlló i el Barri de la Bordeta han evolucionat en paral·lel a l'creixement i transformació de la ciutat de Barcelona. Després d'una llarga evolució, que inclou des de la construcció dels successius blocs amb l'auge de l'activitat industrial, fins a la recent autogestió de part de l'recinte, la voluntat d'obrir Can Batlló a la Gran Via i el barri que l'envolta ha estat una realitat urgent i prioritària.

El projecte desenvolupa el programa de l'escola municipal de Mitjans Audiovisuals a la nau número 7, convertint-se en la pedra angular de l'procés d'obertura definitiu de tot el recinte de Can Batlló a la ciutat. L'accés a l'edifici es situa a la part posterior de la mateixa, posant en valor el conjunt fabril i potenciant l'activitat dels antics carrers industrials.

La proposta parteix de la voluntat manifesta d'abordar tota intervenció en el patrimoni arquitectònic des del respecte cap als trets tipològics originals i, a el mateix temps, des de la seva condició reversible. Així doncs, es decideix ubicar, d'una banda, el programa de menor dimensió i major repetició a la planta baixa, ja que l'estructura de pilars existent, densa i modular, permet una millor adaptació. D'altra banda, se situen els espais de major dimensió en planta primera, ja que la seves estructures encavallades permeten disposar d'espais més diàfans per a l'activitat requerida. La proposta ofereix en tot moment, una lectura clara i diferenciada entre l'arquitectura industrial preexistent i la implantació dels nous usos.

Per donar cabuda a tot el programa i aprofitar la gran altura disponible de la planta baixa, es construeix un cos central amb dos nivells que, a manera de «gran moble», permet allotjar l'aulari i la zona d'administració de l'escola. La situació estratègica d'aquest moble, permet ordenar els seus espais circumdants, com la recepció, la mediateca i les taquilles d'alumnes. La permeabilitat de la mateixa, en el seu centre i extrems, així com entre plantes, ofereix múltiples espais de trobada i recorreguts alternatius per als usuaris de centre. La introspecció de el nivell de l'aulari, contrasta amb la zona d'administració, a l'entresòl, completament oberta a l'exterior amb vistes a la Gran Via i el parc de Can Batlló.

Al primer pis de l'edifici, un altre moble lineal situat al llarg de la primera crugia allibera un generós espai de distribució que, per les seves mesures, permet ser utilitzat per a diverses activitats de centre: foyer de la sala d'actes, espai de treball de els alumnes o espai per a exposicions. Aquest acull els estudis de ràdio, sales d'assajos, camerinos i estudis de fotografia. A l'travessar aquest moble, s'accedeix a la segona crugia de la nau on s'ubiquen els espais que requereixen de grans llums estructurals, així com d'una absoluta estanquitat lumínica i acústica, els espais d'actes i d'enregistrament audiovisual.

El projecte preserva i emfatitza els trets tipològics de l'arquitectura industrial existent: ordre, repetició i simplicitat estructural. Per aquest motiu es treballa amb un sistema estructural seriat de costelles de fusta, que ofereix la màxima transparència frontal dels nous cossos interiors i a el mateix temps garanteix una total privacitat de les seves activitats des d'una visió distant.

El cos lateral adossat a les naus, es preserva i allotja el vestíbul principal, els nuclis de comunicacions verticals, els banys, així com tots els espais per a instal·lacions. Donada la dimensió de l'edifici, s'ubiquen, en els seus extrems, dues escales addicionals, que funcionen ordinàriament com escales de comunicació entre plantes, així com per accedir a la coberta per al manteniment de les instal·lacions.

La voluntat de comunicar la vida de l'edifici també determina el tractament exterior de les façanes, que permeten llegir en tot moment les diferents etapes de construcció i reforma de la nau. Es recuperen els element deteriorats i trencats de la mateixa, i s'enceguen les obertures de la planta primera, expressant a l'exterior de l'edifici la implantació dels nous usos. La gran visibilitat de la coberta de la nau des de la Gran Via, desencadena una actuació que emfatitza la seva condició de «cinquena façana». Per aquest motiu, i de forma anàloga a altres equipaments públics de la ciutat coetanis a la construcció de la fàbrica com mercats, hospitals o escoles, es proposa una coberta lleugera ornamentada que integra una col·lecció de lluernes que milloren les condicions d'il·luminació natural de l'espai vestibular de planta primera.

L'obertura a la Gran Via es completa amb un talús enjardinat, amb un arbrat caducifoli que contribueix a la regulació natural de la incidència solar directa a l'interior de l'edifici segons l'estació de l'any.