Ca l’Alier: eficiència i innovació en la rehabilitació del patrimoni industrial

dilluns, 9 juliol 2018

Casadomo.com - David Martínez y Yolanda Lacasa

Ca l’Alier: eficiència i innovació en la rehabilitació del patrimoni industrial

El projecte de rehabilitació de Ca l’Alier haurà convertit, en abril 2018, una antiga fàbrica situada en el 22@ de Barcelona en un prototip d’edifici autosuficient, intel·ligent i de 0 emissions. Per això (i amb l’objectiu d’aconseguir la Certificació LEED Platinum) s’han previst distintes estratègies de gestió intel·ligent dels recursos, tals com el disseny eficient de les instal·lacions; l’explotació intel·ligent de l’edifici; la reutilització d’aigües grises i de pluja; la utilització d’energies renovables; l’aprofitament de materials d’obra; i un confort acústic dels espais. Pretén ser un projecte de referència per lo que es refereix a l’abast de solucions constructives de màxima eficiència i sostenibilitat, així com la demostració de que pot fer-se respectant i recuperant el patrimoni arquitectònic de la ciutat

Ca L'Alier, patrimoni industrial en el 22@ de Barcelona

El projecte de Ca l’Alier està ubicat en el cor del Poblenou, un àrea de Barcelona que fins fa unes dècades era conegut com el Manchester català, per acumular una gran quantitat d'indústries i activitats productives.

Degut a la seva obsolescència, aquest àmbit, conegut com 22@, es troba en plena transformació i regeneració, en base a l’aplicació d’un model urbà que busca la màxima eficiència i sostenibilitat, aprofitant la implantació de noves tecnologies i sistemes que van des de l’energia a la mobilitat, passant per les infraestructures de serveis urbans i el foment d’una edificació altament eficient.

En aquesta transformació, l’Ajuntament de Barcelona ha volgut combinar la implantació de nous i moderns edificis amb la preservació i rehabilitació d’antigues preexistències, en la seva majoria corresponents al passat industrial de la zona. Ca l’Alier és un dels aproximadament 115 edificis que han estat reconeguts, catalogats i protegits.

Es promou un model urbà divers, en el que els nous edificis i espais públics conviuen amb els traços històrics i els elements representatius del passat industrial del barri, creant un entorn de gran valor cultural, en el que conflueixen tradició i innovació.

En aquest cas, es tracta d’un edifici públic que s’ha conceptualitzat com epicentre d’un futur clúster lligat a la innovació urbana. La rehabilitació de Ca l’Alier es va plantejar des del començament com un model d’intervenció arquitectònica, de recuperació patrimonial i d’implantació de solucions tecnològiques i constructives que encaixaven perfectament amb el nou model urbà que s’està desenvolupant al seu voltant.

Es tracta, per tant, d’un projecte que vol ser exemplaritzant tant pel que respecta a l’abast de solucions constructives de la màxima eficiència i sostenibilitat, com a la demostració de que pot fer-se en perfecta combinació amb la recuperació del patrimoni arquitectònic i, en concret, del patrimoni industrial.

Conversió de la fàbrica de Ca l’Alier en un edifici intel·ligente i d'emissions 0

L'antiga fàbrica de Ca l'Alier va ser construïda en 1853. La fàbrica va patir 5 incendis entre el 2005 i el 2007, fins que, el 2011 l'Ajuntament va aprovar la seva conversió en un equipament tècnic-administratiu. Actualment, la seva configuració consta de tres naus adossades de 9, 6 i 11 metres de llum i 82 metres de llarg. Ca l'Alier és un reflex de l'arquitectura industrial de l'època. Les seves naus presenten una coberta a dues aigües de teula plana catalana, encavallades de fusta i murs de fàbrica de maó. El conjunt pivota al voltant d'una xemeneia de 20 metres d'altura.

Figura 1. Ca l'Alier, nau central Figura 2. Ca l'Alier, façana principal

La rehabilitació del conjunt, que es preveu entri en funcionament a l'abril de 2018, pretén convertir-lo en un prototip d'edifici autosuficient, intel·ligent i de 0 emissions. Per a això, s'utilitzaran criteris de construcció sostenibles i respectuosos amb el medi ambient, restituint els volums i materials de la construcció original en la mesura que sigui possible.

Figura 3. Projecte de rehabilitació de Ca l'Alier

Ca l'Alier serà la seu del Barcelona Institute of Technology (www.fundaciobit.barcelona), a més d'albergar el nou Centre d'Innovació de la multinacional CISCO Systems; un hall central on tindran lloc diferents activitats relacionades amb el model urbà i l'eficiència energètica (conferències, presentacions, showroom, formacions, tallers); i espais al servei d'emprenedors, empreses locals i organismes que treballin per desenvolupar una economia local amb baixes emissions de carboni, que utilitzi els recursos de forma eficient i sigui socialment inclusiva. 

Per aquesta raó, s'ha dotat l'edifici de les solucions constructives de màxima eficiència i sostenibilitat:

  • Disseny eficient de les instal·lacions:
    • Sistemes de producció eficients (màquines d'alta eficiència, levitació magnètica, xarxa de District Heating & Cooling de la ciutat).
    • Utilització de sistemes d'il·luminació eficients (VEEI <2 W / m2).
    • Modulació del cabal de ventilació segons l'ocupació i / o la qualitat de l'aire interior.
    • Equips eficients de tracte de l'aire primari: free-cooling, doble recuperació, refredament adiabàtic directe i indirecte.
    • Ascensors eficients (màquines de tracció directa, il·luminació LED, etc.).
    • Control i regulació de l'excés de voltatge de subministrament.
    • Sistemes de gestió intel·ligent de l'energia, quadres elèctrics intel·ligents, equips de gestió de la qualitat de l'energia.
  • Aigua:
    • Utilització de sistemes de baix consum (airejadors).
    • Limitadors de cabal, aixetes termostàtiques, inodors amb doble clic, cisternes de volum reduït, urinaris sense aigua.
    • Reutilització d'aigües grises i de pluja.
    • Tractament d'aigües fecals.
    • Mur Babylon.
    • Sistemes HidroGrid de gestió intel·ligent de l'aigua.
  • Materials:
    • Reutilització de materials d'obra.
    • Estratègies Cradle to Cradle.
    • Utilització d'energies renovables.
    • Captació solar tèrmica i fotovoltaica.
    • Aerogeneradors.
    • Geotèrmia.
  • Acústica:
    • Disseny de les instal·lacions que garanteixin el confort acústic  NC-25 (global = 35 dBA).
    • Potenciació dels sons positius.
    • Operació i explotació eficient de l'edifici.
    • Sistema de control eficient de les instal·lacions d'il·luminació, climatització i circuits elèctrics (BMS connectats a sensors i controls intel·ligents).

Sistemes d'eficiència energètica

Ca l'Alier té l'objectiu d'aconseguir la Certificació LEED, en la seva categoria Platinum. Per a això, s'ha dotat a l'equipament de les següents característiques i sistemes de gestió:

Limitació de la demanda energètica

Per limitar la demanda energètica de l'edifici, s'ha dut a terme una comparació amb un edifici de referència. Aquest càlcul s'ha formalitzat a través del programari LIDER, que permet definir l'envoltant tèrmic de l'edifici mitjançant la generació d'un model 3D.

Figura 4. Càlcul de l'estalvi energètic

D'aquesta manera, es determina que la demanda conjunta de Ca l'Alier aconseguirà un estalvi energètic del 31,19%.

Control del consum energètic (BMS)

L'edifici compta amb un sistema de control del consum energètic que coordina, controla i optimitza el funcionament de totes les instal·lacions, tant pel que fa als nivells de confort, els consums energètics o el manteniment dels equips.

El sistema permet al gestor de l'equipament fer el següent:

    • la configuració de les instal·lacions controlades: estats i ordres de funcionament dels equips del tipus atur / marxa o la modificació de consignes.
    • Programar horaris de funcionament, dies d'ús especial de les instal·lacions, períodes de vacances, etc.
    • Detectar totes les anomalies de la instal·lació, així com prendre decisions que evitin danys futurs.
    • Controlar l'estat de totes les proteccions elèctriques.
    • Recollir alarmes del sistema contraincendis i de seguretat.

Cada unitat de control operarà de forma independent. D'aquesta manera, la decisió de qualsevol dels seus components o la desconnexió de la xarxa de comunicacions no implicarà la interrupció de l'execució de les estratègies de control definides.

Els reguladors intel·ligents, responsables finals del control de les instal·lacions, es distribuiran per tot l'edifici, units mitjançant una xarxa de cablejat estructurats tipus veu i dades de categoria 6a.

El sistema de gestió tècnica estarà vinculat a les instal·lacions mitjançant la unió elèctrica dels reguladors amb els elements de camp, que enviaran la informació al sistema de control.

Finalment, el sistema estarà connectat a una pantalla des d'on es podrà visualitzar tota la informació del sistema, modificar consignes i horaris, alarmes i funcionament de les instal·lacions.

Tractament d'aigües

ha dissenyat un sistema d'emmagatzematge d'aigua de pluja. Tots els baixants es realitzaran en polipropilè insonoritzat, canalitzant l'aigua fins a un filtre i uns dipòsits d'una capacitat total de 60m3 (capacitat que correspon a la quantitat d'aigua que l'edifici pot recollir durant un any).

Un cop emmagatzemada, l'aigua és traslladada, amb l'ajuda d'una bomba, fins a un col·lector que deriva en un dipòsit aeri de 2m3 de capacitat i, d'aquí, a la depuradora de tractament i al mur verd.

Pel que fa a les aigües de les piques i lavabos, el sistema d'evacuació les transporta fins a una depuradora d'aigües residuals. Un cop tractades, poden catalogar d'aigües grises regenerades que, amb ajuda d'una bomba, aniran al mur Babylon i un dipòsit aeri de 2m3 de capacitat.

Posteriorment, l'aigua que surt del reaprofitament del mur Babylon, després d'haver passat per un dipòsit soterrat amb filtre i bomba, es conduirà cap a al dipòsit aeri d'aigua regenerada.

El conjunt dels tres dipòsits, intercomunicats entre si, servirà per regar el jardí situat a la part posterior, a més dels vàters de l'edifici.

Les aigües de les safates de condensació dels fan-coils i climatitzadors es recolliran mitjançant baixants independents, passant per un recipient sifònic abans unir-se a la xarxa d'aigües pluvials.

Finalment, les aigües fecals seran conduïdes fins a la xarxa de clavegueram municipal.

Figura 5. Mur verd i mur Babylon.

Climatització

La climatització de l'edifici es porta a terme a través d'una xarxa urbana de calor i fred que subministra energia tèrmica.

Aquesta energia s'utilitza per escalfar i refrigerar espais, aconseguint la Qualificació Energètica A.

La xarxa està basada en una central de generació d'energia, on se situen els sistemes de producció tèrmica. S'utilitzen fonts d'energia residuals (residus sòlids urbans o altres alternatives) amb equips d'alt rendiment energètic. D'aquesta manera es minimitza el consum d'energies primàries d'origen fòssil i l'emissió de gasos d'efecte hivernacle.

L'aigua calenta (90Cº) i freda (5,5Cº) es transporta mitjançant un sistema de canonades aïllades tèrmicament.

Un cop arriba l'aigua a l'edifici, es distribueix l'energia a través d'una subestació i s'utilitza en el sistema de calefacció o refrigeració, substituint els sistemes convencionals de generació de fred o calor. En comparació amb aquests, aquesta xarxa urbana redueix les emissions de refrigerant a l'atmosfera, a més d'eliminar sorolls i vibracions.

Recollida pneumàtica de residus

Ca l'Alier serà un edifici NZEB (Nearly Zero Energy Building). Per a això s'ha escollit l'opció Zero Net Site Energy Use. Això vol dir que l'energia produïda per fonts renovables ha de ser igual a la quantitat d'energia utilitzada per l'edifici. A més, ha de generar una quantitat mínima de residus orgànics (sobretot de paper, tenint en compte l'ús que se li va a donar a l'equipament).

Amb aquest objectiu, s'ha implantat el sistema de recollida pneumàtica de residus, instal·lant a l'edifici un total de 2 vàlvules, una per a la fracció rebuig i 1 per a la fracció orgànica. Aquestes vàlvules estaran connectades a la central de recollida de residus del 22 @ a través de la xarxa de canonades subterrànies.

Aquest sistema de buit permet gestionar els residus sense necessitat de transport, reduint les emissions de diòxid de carboni. A més, a l'estar hermèticament segellat, evita la formació de plagues i olors.

Plaques solars

Ca l'Alier obtindrà 68,37kW d'energia mitjançant plaques solars. Atès que es tracta d'un edifici autosostenible, s'ha omplert la coberta amb el màxim de plaques possible.

També s'ha instal·lat en la coberta el generador fotovoltaic, són l'objectiu d'aconseguir una millor integració arquitectònica i minimitzar la pèrdua de rendiment del sistema.

Finalment, s'inclou un comptador d'energia d'entrada al sistema fotovoltaic, amb el propòsit de descomptar de l'energia generada a la qual aquest pogués consumir de la xarxa convencional.

Confort acústic NC-25 (global=35 dBA)

L'edifici està dissenyat per tenir el màxim confort acústic a l'interior dels diferents espais, amb un índex d'aïllament de RA = 45dBA per mampares cegues i de RA = 40dBA per mampares de vidre.

Sistema de recàrrega de vehicles elèctrics

Ca l'Alier comptarà amb 2 carregadors de vehicles elèctrics, del Mode 3, de càrrega ràpida i amb preses T2.

'ha escollit un punt de recàrrega de 22kW, amb un temps de recàrrega al 100% de 1h30m i un percentatge del 34% en 30 min.

Referències